- Table View
- List View
Les vencedores
by Laetitia ColombaniUn himne a la solidaritat i l'esperança on Colombani dóna veu a les vencedores anònimes de la història. Considerada un homenatge al poder aclaparador de les dones, La trena ha esdevingut un best-seller internacional del qual s'han venut més d'un milió d'exemplars només a França. Després de l'èxit d'aquesta primera novel·la, Laetitia Colombani torna amb un relat vibrant i colpidor en el qual presenta la història de dues figures excepcionals nascudes amb un segle de diferència, però que comparteixen un mateix escenari: el Palau de la Dona. Als quaranta anys, la Solène ho ha sacrificat tot per la seva carrera com a advocada: els seus somnis, els seus amics i els seus amors, fins que un dia s'ensorra i se sumeix en una profunda depressió. Per ajudar-la a recuperar-se, el metge li aconsella que faci tasques de voluntariat. Poc convençuda, la Solène troba per internet un anunci que desperta la seva curiositat i decideixinteressar-s'hi. L'envien a una llar per a dones amb greu risc d'exclusió social, on té problemes per relacionar-se amb les residents, que d'ntrada es mostren distants i esquives; però a poc a poc anirà guanyant-se la seva confiança i descobrirà fins a quin punt vol estar tan viva com elles. Un segle abans, Blanche Peyron lliura un combat. Comandant de l'Exèrcit de Salvació a França, vol oferir un sostre a totes les dones excloses de la societat. Amb aquesta finalitat, el 1925 comença a recaptar els fons necessaris per comprar un hotel monumental, i només un any després el Palau de la Dona obre les seves portes. El Palau de la Dona existeix i Les vencedores ens convida a entrar-hi per descobrir la dura realitat d'aquelles que hi viuen. Amb el mateix estil de La trena, Laetitia Colombani broda un cant emotiu a la força de les dones que ens parla de pèrdues i sofriments, de bondat i fraternitat, que ens sedueix per la seva empatia i ens acosta vívidament a la tràgica existència d'aquestes persones invisibles per a la societat. La crítica ha dit...«Amb un mètode semblant al que fa servir a La trena, Laetitia Colombani entrellaça dues narracions que conflueixen en una història comuna: la de dues figures excepcionals que desperten admiració entre les dones corrents que necessiten identificar-se amb elles.»Paris Match «Laetitia Colombani posseeix l'elegància que confereix la humilitat. Tot i l'èxit de La trena, emprèn amb serenitat la publicació de la seva segona novel·la, en què el feminisme és al centre mateix de la narració. [...] Una oda a fraternitat de les dones.»Le Parisien
Contra el vent del nord
by Daniel GlattauerUna història d'amor a través d'internet. Contra el vent del nord és la novel.la romàntica intel.ligent i brillant que va donar a conèixer a Daniel Glattauer i que es va convertir en un bestseller gràcies al boca a boca. «Escriu-me, Emmi. Escriure és com fer petons, però sense llavis. Escriure és fer petons de pensament.» A la vida diària, pot haver-hi un lloc més segur que el món virtual per als desitjos secrets? Leo Leike rep, per error, un mail d'una desconeguda, l'Emmi. Com que és educat, l'hi contesta; i ella, que s'hi sent atreta, n'hi torna a escriure un altre. Així, a poc a poc, s'estableix un diàleg que no té marxa enrere. Tot i que han decidit no revelar res de la seva vida privada, tots dos intenten descobrir entre línies els secrets de l'altre... L'Emmi és casada i el Leo es recupera d'un amor fracassat. Tantes emocionsenviades, rebudes i guardades, resistirien una trobada "real"? Ressenyes:«Una novel·la de costums formidable, un estudi divertit de la banalitat contemporània. La trivialitat de la classe mitjana pot ser apassionant.»El País «Un dels diàlegs amorosos més intel·ligents i més suggestius de la literatura actual.»Der Spiegel
Soc fill dels Evuzok: La vida d’un antropòleg al Camerun
by Lluís Mallart i GuimeràEl testimoni d’un missioner que va anar al Camerun i va tornar convertit en antropòleg Lluís Mallart va anar com a missioner al Camerun a convertir africans al cristianisme. Però van ser els africans, amb els quals va conviure vuit anys, els qui el van convertir a ell en antropòleg. La relació de Lluís Mallart amb els evuzok va ser tan estreta que el van anomenar "fill dels evuzok". Mallart narra en aquest llibre una experiència extraordinària i explica com són i què fan els evuzok, instal·lats a les clarianes de la selva camerunesa. Viu des de dins els ritus col·lectius, les festes i els problemes dels evuzok com un veí acceptat. Mallart ens transmet l'emoció de descobrir el fons cultural i les formes socials d'un poble que per a nosaltres és exòtic, però en el qual se'ns apareixen proves insospitades de la compartida condició humana. Soc fill dels evuzok és un testimoni que impressiona tant pel rigor de l'observació com pel seu batec humà.
L'ickabog
by J.K. RowlingS'acosta l'ickabog... un monstre llegendari que amenaça un regne i que posarà a prova la valentia de dos nens. Descobreix una aventura summament original sobre el poder de l'esperança i l'amistat i el seu triomf contra tot pronòstic, obra d'una de les millors narradores del món. El regne de Cornucòpia era el més feliç de món. Tenia or en abundància, un rei amb uns bigotis magnífics i un munt de carnissers, rebosters i formatgers que feien unes exquisideses que provocaven que la gent ballés de goig quan els menjava. Tot era perfecte, excepte Els Pantans, la regió del nord on, segons la llegenda, vivia el terrorífic ickabog. Sobre aquest monstre, qualsevol amb una mica de seny sabia que no era més que una faula que els pares utilitzaven perquè els nens es portessin bé. Encara que el cas estrany de les rondalles és que de vegades cobren vida pròpia...Però pot una llegenda enderrocar un rei estimat pel seu poble i destruir un regne feliç? Pot embarcar a dos nens valents en una aventura que no han buscat i ni tan sols imaginat? Si creus que ets prou valent, endinsa't en les pàgines d'aquest llibre per esbrina-ho...Una preciosa edició il·lustrada a tot color amb els dibuixos dels joves guanyadors del concurs de dibuixos de l'ickabog, perfecta per compartir i regalar.
Plató i un ornitorinc entren en un bar: Entendre la filosofia amb acudits
by Thomas Cathcart Daniel KleinPot haver-hi un llibre més original? Una aproximació a la filosofia a través d'acudits. Morty arriba a casa seva i es troba la dona i el seu millor amic Lou, despullats al llit. Quan Morty està a punt d'obrir la boca, Lou surt d'un salt del llit i li diu: «Abans que diguis res, amic meu, a qui creuràs, a mi o als teus ulls?» Lou planteja la pregunta sobre quina mena de dades són segures i per què. És fantàstic, diuen els autors, hi ha una colla d'acudits que ocupen el mateix terreny d'idees que les disciplines filosòfiques. Cathcart i Klein ens fan veure què significa la lògica, l'existencialisme, la relativitat, l'ètica, etc., a través d'aquest llibre ple de vida i d'historietes divertides. També les probabilitats i l'estadística. «Si has de pujar en un avió, i vols sentir-te segur, porta una bomba. Perquè les probabilitats que a l'avió hi hagi algú que en porti una altra són ínfimes».
La nena de dretes que va néixer en una família d’esquerres
by Ingrid SeymanRetrat hilarant d'una família disfuncional explicat des de la mirada viva i penetrant d'una adolescent. Una divertidíssima història de família explicada amb un estil trepidant i amb una llengua punyent. L'Esther ha tingut la mala sort de néixer en una família de bojos. Cadascun dels seus parents viu pendent de la pròpia dèria. La mare reivindica tothora el Maig del 68; el pare viu obsedit amb la idea d'un segon holocaust; els avis enyoren un passat gloriós i maten el temps jugant a la ruleta amb els cigrons del cuscús, i el germà petit... aquest no sap per on navega! Tot d'una, però, es gira la truita i sembla que s'imposa l'ordre. Ressenyes:«Periodista, Ingrid Seyman publica la seva primera novel·la. La infantesa, l'absurd, els anys setanta es recullen en aquest llibre sobre la vida d'una nena de dretes que neix en una família d'esquerres.»Ouest France «Vas passant les pàgines, una rere l'altra, sense poder-te aturar i, quan arribes al final, tot és una altra cosa.»L'Est Républicain
Les estructures elementals de la narrativa
by Albert Sánchez PiñolEl secret de les grans històries: un llibre indispensable per gaudir encara més de les lectures, les pel·lícules i les sèries. Aquest llibre no explica com s’escriu una història; aquest llibre explica com s’escriuen totes les grans històries que s’han escrit i que mai s’escriuran, i per què han captivat milions i milions de lectors. És una afirmació tan rotunda com certa. I per què cal llegir aquest llibre? De ben segur, per dos motius. Primer, perquè aquells que comencen a escriure no hagin de passar pel mateix suplici que va haver de patir al començament l’autor de novel·les tan populars com Victus o La pell freda. I segon, i més important, perquè els lectors de Les estructures elementals de la narrativa gaudiran el doble de les lectures, de les pel·lícules i de les sèries televisives. Per què ens agraden tant, les bones històries? Com s’imaginen i es creen des del no-res? Com es desenvolupa un argument? Com s’articula correctament una trama? Com ha de començar i acabar una història perquè sigui reeixida? Són preguntes cabdals, perquè, en contra de la percepció més generalitzada —que considera les històries com una eina d’oci sense transcendència—, el fet és que sense narrativa moriríem. Els relats no ens fan ser millors persones, sinó que exerceixen una funció superior: ens fan persones. Penseu en la vostra infància i en els textos que us explicaven com era el món. O en els somnis: el fet narratiu és una pulsió tan poderosa que cada nit... ens expliquem històries a nosaltres mateixos! Per això, a cavall de l’antropologia i partir d’exemples molt diversos —dels relats dels mbuti africans a La metamorfosi de Kafka, de Moby Dick de Melville al Tiburón de Spielberg, del Quixot a Joc de trons, entre d’altres—, Les estructures elementals de la narrativa revela amb enginy i amenitat el secret de tots els relats que, en paraules de l’autor, «fan d’aquest món, abismalment horrorós, un lloc suportable».
La cita: O la història d’una polla jueva
by Katharina VolckmerUna novel·la provocadora i intimista que reflexiona sobre la identitat sexual i la condició humana. La Sarah, d'origen alemany, acudeix a la consulta del doctor Seligman per sotmetre's a una operació de canvi de sexe. Mentre el cirurgià, que és jueu, li examina la vagina, la Sarah li confessa les seves fantasies sexuals amb Hitler i un robot, i la vergonya que sent per haver nascut a Alemanya. "Quan era jove sempre pensava que l'única manera de superar de debò l'Holocaust era estimar un jueu", confessa al cirurgià. En un monòleg sarcàstic i punyent, la Sarah -des de la llitera del metge- reflexiona sobre la condició humana, el paper de la dona al segle XXI i el seu malestar pel fet d'haver nascut amb un sexe amb el qual no s'identifica. El doctor Seligman es converteix en el confessor silenciós dels seus temors i neguits. Katharina Volckmer debuta com a escriptora amb una novel·la provocadora, intimista i hilarant que manté la tensió literària a través d'un discurs sense tabús que pretén fer les paus amb un mateix i amb la història.
Un bon cel: El zelador d'Olot i la banalitat de la mort
by Toni SolerEl zelador d'Olot i la banalitat de la mort. Un relat amb el transfons del significat del pas del temps, la vellesa i la vida digna. La tardor del 2010, la ciutat d'Olot es va commocionar en conèixer la detenció de Joan Vila Dilmé, un zelador que havia propiciat la mort d'onze persones grans a la residència geriàtrica de La Caritat. A través de la reconstrucció dels fets i d'un acurat retrat de l'assassí, l'autor fa una aproximació a la seva pròpia visió de la vellesa, del concepte de vida digna, i de la trista banalitat que sovint acompanya els crims més abjectes. Toni Soler té el gran do de l'eficàcia narrativa. És substantiu, i en poques ratlles sap mostrar l'ànima de tots els personatges que entrecreuen aquesta història, també la seva, lligada a la Garrotxa, "el lloc -afirma- on més fàcilment connecto amb la idea del pas del temps". Amb la precisió que només tenen els que dominen l'eina narrativa sense trampes, Toni Soler ha construït un relat molt personal que va molt més enllà de la crònica negra.
La farmacèutica: 492 dies segrestada
by Carles PortaCarles Porta reconstrueix el periple que va viure la farmacèutica d'Olot. Un relat rigorós que mostra fins a quin punt pot arribar la crueltat humana. "El 20 de novembre de 1992 va ser segrestada Maria Àngels Feliu Bassols, farmacèutica d'Olot. Aquella dona, mare de tres fills, va passar setze mesos sota terra, enterrada viva en un forat de la mida d'un armari. Va compartir captiveri amb aranyes, formigues, rates, serps i humitat." Així comença la història real però increïble d'un dels casos més impactants de la crònica negra del nostre país: la investigació del segrest de la farmacèutica, que es va transformar en un drama humà, va estar plena d'errors policials i judicials, i tampoc no hi van faltar diversos exemples vergonyosos de periodisme escombraria. Per si no fos prou, els segrestadors de la Maria Àngels eren uns ineptes absoluts. L'única cosa que van aconseguir va ser eternitzar el suplici d'una dona que, miraculosament, va sobreviure a unes circumstàncies infrahumanes. La seva fortalesa psíquica i la seva determinació la converteixen en una heroïna. Després de revisar a fons la informació generada pel cas, Carles Porta ha reconstruït la història de dalt a baix en un sol fil narratiu que, com sempre, combina magistralment la vivacitat, el drama i la ironia, fent evident la grandesa i, alhora, la misèria humana. Carles Porta aconsegueix, com en tots els seus llibres, que llegeixis àvidament, amb l'ànima en suspens i alhora et fa riure de tanta ineptitud dels uns i dels altres. Sens dubte, amb aquesta crònica, Porta es consagra com el mestre del periodisme narratiu.
La núvia gitana (La núvia gitana #Volumen 1)
by Carmen MolaLa novel·la policíaca més revulsiva de la literatura espanyola. «Poderosa, original i addictiva. Una nova veu amb un increïble potencial, que recorda Dolores Redondo, Pierre Lemaitre i Lucca D'Andrea.»SANDER KNOL, editor de Xanders (Països Baixos) Susana Macaya, una jove gitana educada com a paia, desapareix després del seu comiat de soltera. Troben el seu cadàver dos dies després: la víctima ha estat brutalment torturada seguint un ritual insòlit i atroç. La seva germana Lara va patir una sort idèntica set anys enrere, a la vigília de les seves noces, però l'assassí compleix condemna a la presó: algú ha imitat els seus terribles mètodes o hi ha un innocent empresonat? La inspectora Elena Blanco, una policia veterana, amant del karaoke, dels cotxes de col·leccionista, de les relacions sexuals en totterrenys i de la grappa -en la qual intenta ofegar el seu dolorós passat-, haurà d'aixecar els vels un a un per descobrir qui ha pogut venjar-se amb tanta crueltat de totes dues núvies gitanes. En el camí, s'enfrontarà als seus pitjors fantasmes. Ressenyes:«La novel·la negra o muta o s'estanca. Carmen Mola és l'escriptora mutant. El pitjor d'ella: que no la pots convidar a un Festival.»Carlos Zanón «Qui és Carmen Mola? Que importa, potser? Les seves novel·les atrapen amb una originalitat que ens sotmet i ens fa desitjar més, molt més, quan, horroritzats, ens adonem que ens trobem ja a l'última pàgina.»Jordi Llobregat, director del Festival Valencia Negra «Des de la primera pàgina, Carmen Mola, sigui qui sigui, demostra tenir una veu pròpia, i això, dins i fora del gènere negre, ja és molt, potser la meitat de tot. O més.»Lorenzo Silva «L'Elena Ferrante espanyola? [...] Una estructura sòlida i un argument portat com un clàssic policial però que al mateix temps trenca diversos convencionalismes.»Juan Carlos Galindo, El País «Tots cauen rendits (perquè qui l'agafa ja no para) davant la força i la intensitat d'una història que no desmereix el millor noir de Pierre Lemaitre, comparteix elements amb Sandrone Dazieri i té com a protagonista una (sí, és una dona) detectiu d'aquelles que fan època (i sèries).»Inés Martín, ABC «Crua, arriscada, actual: Mola se surt dels esquemes establerts.»Gorka Rojo, Zenda Libros Els editors estrangers han dit:«Absorbent. Dels thrillers més fascinants i més ben escrits que s'hagin vist a Espanya en els últims anys.»Britta Claus, editora de Penguin Verlag (Alemanya) «Un debut impressionant. La vaig devorar de la primera a l'última pàgina.»Siren Maroy, editora de Gyldendal Norsk Forlag (Noruega)
La xarxa porpra (La núvia gitana #Volumen 2)
by Carmen MolaMÉS EXTREMA ENCARA Torna Carmen Mola: l'últim fenomen de la novel.la negra espanyola i l'autora més audaç i enigmàtica. «L'Elena Ferrante espanyola? Carmen Mola irromp amb força en el panorama de la novel·la negra.»Juan Carlos Galindo, El País Un dia tòrrid d'estiu la inspectora Elena Blanco, al capdavant de la Brigada d'Anàlisi de Casos, entra a casa d'una família de classe mitjana i arriba fins a l'habitació del fill adolescent. A la pantalla del seu ordinador es confirma el que temien: el noi està veient en directe com dos encaputxats torturen una jove. Impotent, presencia el sàdic espectacle fins a la mort de la víctima. Quantes dones deuen haver caigut en mans de la Xarxa Porpra abans que ella? La BAC ha estat investigant durant mesos aquesta organització que trafica amb vídeos de violència extrema a la Deep Web.I, al llarg de tot aquest temps, l'Elena ha mantingut en secret, fins i tot per al seu company, el sotsinspector Zárate, el seu temor més gran: que la desaparició del seu fill, quan era tan sols un nen, pugui estar relacionada amb aquesta trama macabra. On és el Lucas? Qui és ara? I quins són els límits que ella està disposada a transgredir? Ressenyes:«Tots cauen rendits (qui l'agafa no la deixa anar) davant la força i la intensitat d'una història que no desmereix el millor noir de Pierre Lemaitre, comparteix elements amb Sandrone Dazieri i té com a protagonista una (sí, és una dona) detectiu d'aquelles que fan època (i sèries).»Inés Martín Rodrigo, ABC «Em té enganxada. Novel·la negra en estat pur, i la seva protagonista, la inspectora Elena Blanco, fa que tinguis envers ella sentiments contradictoris. [...] Intriga, mort, violència... tot narrat de manera increïble. És un thriller de primera!»Alicia Gil, Woman «Mola torna a escriure una novel·la que no pots deixar reposar gaire temps, t'atrapa des del primer capítol; [...] aquest segon lliurament no decep. Un thriller molt negre.»Dolors Altarriba, El 9 nou «El que crida més l'atenció pel que fa a l'elusiva Carmen Mola és que a (gairebé) ningú li importa gens ni mica qui s'amaga darrere d'aquest pseudònim; l'única cosa que de veritat compta és que continuï publicant novel·les. [...] Ara la senyora (o no) Mola torna amb La xarxa porpra, un altre thriller negríssim que [...] guanya en intriga, reflexió i proximitat emocional. [...] Sigui qui sigui, Mola s'ha superat a si mateix/a.»Manuel Rodríguez Rivero, El País (Babelia) «Prepara't per patir.»Elena Méndez, La Voz de Galicia
La nena (La núvia gitana #Volumen 3)
by Carmen MolaSENSE LÍMITS Torna Carmen Mola, l'últim fenomen de la novel·la negra espanyola (250.000 lectors) i la seva autora més audaç i enigmàtica amb una entrega encara més revulsiva, violenta i sorprenent. «Ningú torna indemne de l'infern.» És la nit del cap d'any xinès, comença l'any del porc. La Chesca, al capdavant de la Brigada d'Anàlisi de Casos des de fa un any, ha quedat amb l'Ángel Zárate, però a l'últim moment aquest no s'hi presenta. Tot i així, ella surt a divertir-se, coneix un home i passa la nit amb ell. L'endemà al matí, tres individus se li planten al voltant del llit i una olor repulsiva de porc impregna el dormitori. Després d'un dia sencer sense tenir notícies de la seva companya, els membres de la BAC comencen a buscar-la. Compten per a la recerca amb una ajuda inestimable: la de l'Elena Blanco, que va deixar la policia després del daltabaixque va suposar el cas de la Xarxa Porpra, però és incapaç de donar l'esquena a una amiga, encara que la gelosia pot jugar-li una mala passada. Molt aviat la brigada anirà entrellucant l'horror, físic i moral, del qual la Chesca no és l'única víctima. «A cada cas perdem un tros d'ànima», diu l'Elena al Zárate. A mesura que avancem en la lectura, fins i tot nosaltres podríem sentir el mateix. La crítica ha dit:«Tots cauen rendits (qui l'agafa no la deixa anar) davant la força i la intensitat d'una història que no desmereix el millor noir de Pierre Lemaitre, comparteix elements amb Sandrone Dazieri i té com a protagonista una (sí, és una dona) detectiva d'aquelles que fan època (i sèries).»Inés Martín Rodrigo, ABC «L'Elena Ferrante espanyola? Carmen Mola irromp amb força en el panorama de la novel·la negra.»Juan Carlos Galindo, El País «Qui és Carmen Mola? Potser importa? Les seves novel·les atrapen amb una originalitat que ens sotmet i ens fa desitjar més, molt més, quan, horroritzats, ens adonem que estem ja en l'última pàgina.»Jordi Llobregat, director de València Negra «La novel·la negra o muta o s'estanca. Carmen Mola, l'escriptora mutant. El pitjor d'ella, que no la pots convidar a un festival.»Carlos Zanón, director de BCNegra «Sigui qui sigui, Mola s'ha superat a si mateix/a.»M. Rodríguez Rivero, «Babelia» (El País) «Des de la primera pàgina, Carmen Mola, sigui qui sigui, demostra tenir una veu pròpia, i això, en el gènere negre i fora d'aquest, ja és molt, potser la meitat de tot. O més.»Lorenzo Silva, director de Getafe Negre «On estava amagada aquesta narradora?»Ángel Del Carrer, director de Gijón Negro
Crims: Llum a la foscor
by Carles PortaCarles Porta relata deu històries reals, deu crims estremidors. La «crònica negra» és un gènere que té els elements bàsics per fer una bona escudella: grans personatges i una trama potent. Cal, però, treballar-ne bé els ingredients, i aquest és el secret que ha permès Carles Porta convertir CRIMS en uns relats que captiven centenars de milers d'espectadors, oients i lectors pel seu rigor, respecte i ritme narratiu. Llum a la foscor conté deu històries reals, deu crims estremidors triats pel seu impacte social, pel perfil dels acusats, per la complexitat de la investigació o per la sorprenent resolució del cas. Són històries que furguen en la part fosca de la nostra societat i ens descobreixen una part de nosaltres i del món que ens envolta que no podem ignorar; unes històries que Carles Porta il·lumina per revelar-ne tots els angles, per tal que puguem extraure'n les nostres conclusions més enllà de les investigacions i les sentències. «Posem llum a la foscor...».
Una dolça venjança
by Jonas JonassonUna història rocambolesca que destapa la cara més corrupta i salvatge del món de l'art, escrita per l'autor de L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra Una divertidíssima trama d'embolics que barreja de manera sorprenent la realitat de les tribus massais, l'obra de la pintora Irma Stern, la figura d'Adolf Hitler, el paper de l'art i, sobretot, la set de venjança d'un jove que no té res a perdre. En Victor Alderheim, un noi ambiciós i sense escrúpols, es casa amb la filla d'un multimilionari galerista. Quan l'home mor, el jove enganya la seva dona i aconsegueix apropiar-se del negoci i veure satisfetes, per fi, les seves ànsies de diners i poder. Però l'aparició en escena d'un fill bastard posa en perill els seus plans, i no està disposat a permetre-ho.
El pantà maleït: Les morts de Susqueda
by Tura SolerL'assassinat el 2017 d'una parella de joves al pantà de Susqueda continua sense resoldre, amb l'únic sospitós en llibertat i amb molts interrogants oberts El doble crim de Susqueda continua essent un misteri. No s'ha trobat l'arma homicida, es desconeix el mòbil del crim i no està clar on va ser exactament l'escena dels assassinats. Un pescador del pantà va ser arrestat i empresonat pel jutjat però va ser alliberat després de 303 dies perquè els indicis que l'incriminaven eren massa febles. El sospitós està en llibertat i els interrogants perduren: on era el cotxe de les víctimes abans que algú el llencés al fons del pantà? Com va arribar el seu caiac a l'altre costat de pantà? D'on venien els trets que van sentir alguns testimonis? On han anat a parar els mòbils de les dues víctimes? Qui més hi havia aquell dia al pantà? El cas té com a rerefons Susqueda, un pantà maleït i envoltat de misteri on han confluït successos, accidents, tragèdies i crims al llarg del temps.
Molts i ningú: Embastat de memòries i altres històries
by Clara PonsatíParla Clara: «Mentre ens hi deixem la pell continuarem sent catalans». «Qui, exiliant-se de la seva pàtria, ha fugit també d'ell mateix?», es preguntava Horaci. A Molts i ningú, Clara Ponsatí, lluny de fugir, es mira a ella mateixa i ens mira a nosaltres a la cara, i, amb la fermesa i la sinceritat que la caracteritzen, ens parla sense embuts. Aquest embastat de memòries i altres històries es pot llegir com una autobiografia: és la crònica d'una trajectòria vital i acadèmica molt rica i d'un compromís polític al llarg dels anys, i també el relat de primera mà d'un moment decisiu de la història recent -des del Primer d'Octubre fins al combat europeu dels exiliats- que convida a una reflexió de futur. Amb una evocació vivaç dels seus records familiars, l'autora converteix la narració del seu present, del seu passat i del de la seva família -començant pels besavis- en un autoretrat personal i col·lectiu, i ret un homenatge a la manera d'entendre, construir i viure aquest país de diverses generacions a través de la feina, la política, l'escola, la cultura i la llengua. «Si quan nosaltres tornem a casa Catalunya no és independent, haurem tornat, però no serem lliures. No som a l'exili pel que vam fer o pel que diuen que vam fer. Som a l'exili perquè som catalans i som independentistes. Mentre hi hagi independentistes, hi haurà repressió, exili i presó. Ha passat sempre. Per això és una enganyifa contraposar el diàleg a la independència. La història de Catalunya no es repeteix per casualitat. Es repeteix perquè no som lliures. No serveix de res ajornar la independència. No serveix de res cercar el nostre lloc a l'Estat espanyol. A l'Estat espanyol no hi tindrem mai lloc si no deixem de ser catalans. Ho han viscut els nostres avis, els nostres pares i ara ho estem vivint nosaltres. I ho viuran els nostres fills i els nostres nets si nosaltres ara defallim», escriu Clara Ponsatí en aquestes memòries.
Edició especial (estoig amb M'explico | La lluita a l'exili)
by Carles Puigdemont Xevi XirgoEl fenomen editorial de l'any. Més de 50.000 exemplars venuts. Aquest estoig conté els dos volums escrits pel 130è President de la Generalitat amb Xevi Xirgo, M'EXPLICO (2016-2017) i LA LLUITA A L'EXILI (2018-2019) M’explico (2016-2017) «El més senzill i còmode hauria estat no fer aquest llibre. Durant força temps he sospesat l'oportunitat de desar-lo en un calaix la clau del qual la tinguessin generacions futures. Si n'he resolt la publicació és perquè he cregut que el seu contingut podria ser útil no només per entendre millor el passat i el present sinó, molt especialment, per preparar-nos pel futur. Que sigui útil i positiu no vol dir, tanmateix, que estigui lliure d'algunes agrors que tots hauríem volgut estalviar-nos: no és un relat blanc, ni conformista, ni mancat d'autocrítica. Es un relat fet a paraula viva, com una narració quasi en directe. »Finalment, aquestes pàgines que llegireu -si teniu la bondat de fer-ho- demanen una mica d'indulgència i generositat, perquè malgrat l'honestedat i el sacrifici inqüestionable de tots plegats, en alguns dels passatges d'aquesta història no quedem bé. Jo tampoc, és clar.» Carles Puigdemont _________________ La lluita a l’exili (2018-2019) «Sento que he de protegir urgentment el que hem fet. En defensa pròpia i de tots els que creiem en el procés. Em sembla que el relat està ple de clarobscurs. No és un tractat de política, ni d'història, ni un monument a segons quines creences. És un llibre vital, com ho ha estat aquest període per a moltes persones. Molta, moltíssima gent, hem viscut, i vivim, un projecte vital. I com que és una obra vital, té punts molt alts, d'èxit, i també punts baixos. Un relat fet a paraula viva, a vegades descarnada i punyent, a vegades prudent. Com la vida.» Carles Puigdemont
A la taula dels altres: A peu pel Priorat
by Josep Maria EspinàsEspinàs comparteix l'experiència de caminar per un Priorat en temps de verema, amb costums i personatges que avui semblen inventats. El 1957 Josep M. Espinàs va conèixer un Priorat del qual, amb l'excepció del vi, se'n tenien molt poques notícies, en una època en què encara es traginava el raïm en rucs i s'anava a buscar l'aigua a la font amb àmfores. En el llibre A la taula dels altres, l'escriptor camina per aquesta comarca durant la verema i passeja per uns pobles on un foraster és una raresa. Espinàs esmorza i conversa amb la gent que troba a les vinyes i coneix una sèrie de personatges curiosos que, a través de la mirada de l'escriptor, hi apareixen molt ben retratats. El que era una crònica de viatge, fidel a la realitat, ara s'ha convertit en una narració que reviu un món que forma part del nostre passat.
Viatge a la frontera de la llengua: A peu per la Llitera
by Josep Maria EspinàsOn és exactament la Llitera? Com s'hi viu? Quin català es parla en aquesta comarca de l'Aragó? La passió per caminar i descobrir ha dut a Josep M. Espinàs, aquesta vegada, a una terra plena d'interrogants per a molta gent. On és exactament la Llitera? Quin català es parla en aquesta comarca de l'Aragó? La passió per caminar i descobrir va dur Josep M. Espinàs a una terra de pas plena d'interrogants per a molta gent. El 1990, caminant per la Llitera amb sol i amb tempestes, amb totes les sorpreses d'un viatge com aquest, Espinàs converteix l'experiència d'anar a peu en una narració viva, en una crònica que es llegeix com si el lector també s'aventurés amb l'escriptor per camins desconeguts. "Tota la Llitera a peu?, això no ho ha fet mai ningú!", li van dir els lliterans. Viatge a la frontera de la llengua és una obra excepcional en la literatura de viatges de Josep M. Espinàs, tant per l'escenari com pels fets que s'hi narren. Amb aquest llibre, l'autor aporta un testimoni directe i apassionat dels pobles de la comarca.
L'últim traginer: A peu pel Pallars i la Vall d'Aran
by Josep Maria EspinàsEspinàs converteix l'experiència de la caminada en una crònica viva en la qual el lector s'aventura amb l'escriptor per camins desconeguts del Pallars i la Vall d'Aran. L'últim traginer ens transporta a un temps en què el Pallars i la Vall Aran no tenien estacions d'esquí, els guàrdies civils anaven amb bicicleta i la centraleta de telèfons de Salardú la feia funcionar, manualment, una noia en un racó de menjador d'una antiga fonda. El lector s'aventura amb l'escriptor pels camins i les valls d'aquestes contrades, en una crònica que reviu un món rural perdut i nostàlgic de mitjan anys cinquanta. Josep M. Espinàs, a través d'aquesta crònica del 1956, reviu uns fets, uns personatges i un paisatge que avui ja formen part del passat, però que l'autor manté vius per sempre amb el seu testimoni de narració viva.
El gat que estimava els llibres
by Sosuke NatsukawaUn homenatge a les llibreries, als llibres i a tots els qui en gaudeixen Una lectura per recrear-se i per assaborir-la amb un bon te japonès Una de les novel·les japoneses traduïdes a més llengües dels darrers anys Best seller del Times al Regne Unit El llibre preferit de les llibreries independents dels Estats Units L'epopeia de Rintaro, el jove hereu d'una entranyable llibreria de vell, i de Tora, un gat tigrat savi i enginyós, s'ha convertit en un fulgurant èxit internacional. La seva missió emocionant consisteix ni més ni menys que a salvar els llibres que estan en perill i difondre així l'amor per aquests objectes, bells i inigualables, que són part imprescindible de la nostra vida. Del sempre fascinant Japó ens arriba aquesta bella història, carregada de saviesa, de màgia i de passió per la lectura, que ja ha conquerit els lectors de tot el món. «Una faula màgica sobre l'immens poder de la lectura.» Corriere di Bologna «Cada vegada més gent compra llibres en línia i els llegeix en un eReader (o escolta audiollibres mentre fa altres tasques), El gat que estimava els llibres dona als lectors l'oportunitat de veure reflectida la seva relació amb la paraula impresa. Aquesta commovedora i original novel·la ens convida a recordar que meravellós que és arraulir-se amb un llibre i assaborir el plaer sensorial de passar les pàgines quan ens submergim en una bona història.» Japan Times
La felicitat del llop
by Paolo CognettiDesprés de l'èxit mundial de Les vuit muntanyes, l'autor dels Alps italians torna als escenaris de sempre amb una nova novel·la en què l'amor, la naturalesa i l'amistat es barregen. Quan arriba la tardor, Faust decideix deixar enrere un matrimoni frustrat i la vida descontrolada del darrers anys a Milà per instal·lar-se indefinidament a la zona on havia passat els estius d'infantesa, Fontana Freda, un lloc envoltat de muntanyes imponents, ideal per començar de zero. Allà intenta trobar una nova veu per a la seva escriptuta, i entretant treballa de cuiner al restaurant de la Babette i trava amistat amb uns quants dels habitants del lloc: un guarda forestal retirat amb una flaca pels afers humans i una jove cambrera que hi està de pas. La tardor dona pas a l'hivern, les pastures i els grangers s'abalteixen sota la neu i els llops hi tornen de nou per recórrer les profunditats de les valls en copanyia del vent. Després de Les vuit muntanyes, la prosa cristal·lina i pausada de Paolo Cognetti ens porta una novel·la purificant que té la capacitat de fer més grans els pulmons i d'ampliar l'horitzó. La felicitat del llop evoca el poder de la natura, de l'alta muntanya, amb els cims, els boscos, els refugis i els animals que l'habiten, per apregonar, com si res, en la llibertat i en els somnis. La crítica n'ha dit:«El silenci de la natura contra la lletjor del món.»Juan Carlos Galindo, El País «Paolo Cognetti és un escriptor de debò, sap el que vol i el que fa.»Internazionale De Les vuit muntanyes es va dir:«Una bona amistat és un refugi».Ara «Amb l'empenta d'un clàssic, un meteorit vingut d'un altre temps.»La Repubblica «Una joia. Excavant en el silenci, fa que la paternitat i l'amistat masculina siguin alhora obertes i salvatges.»La Stampa «Una ploma sòbria i elegant i precisa. Traça un deixant literari que provoca les ganes de continuar.»La Vie «Una obra mestra. No sorprèn que se l'esmenti al costat d'Ernest Hemingway, Jack London i Mark Twain.»Die Zeit
Les mares (La núvia gitana #Volumen 4)
by Carmen MolaNO ES POT ANAR MÉS LLUNY El nou lliurament de la sèrie que va canviar la novel·la negra espanyola conquistant a la crítica i a més de mig milió de lectors. La inspectora Elena Blanco travessa el dipòsit de la Grua Municipal Migdia II de Madrid fins a arribar a una vella furgoneta que expel·leix una olor putrefacta. Dins està el cadàver d'un home lligat a una cadira, amb una costura deforme que ascendeix del pubis a l'abdomen. Els primers resultats de l'autòpsia aclareixen que a aquest toxicòman reincident li van arrencar alguns òrgans i li van col·locar en el ventre un fetus de gairebé set mesos. Les anàlisis d'ADN revelen que es tracta del seu fill biològic. Al cap de pocs dies, la Brigada d'Anàlisi de Casos es desplaça a la zona portuària de la Corunya, on el cos d'un assessor fiscal de seixanta-quatre anys ha estat assassinat amb el mateix modus operandi. Quina relació existeix entre les dues víctimes? I on estan les mares dels nadons? S'obre així la recerca del nou i pertorbador cas de la BAC. Mentre la relació entre Elena i Zárate es fa cada vegada més complicada pels turments d'ell sobre la mort de Chesca i l'obsessió d'ella per adoptar a la Nena, tots els indicis els acostaran a una misteriosa organització els fils de la qual manegen els poderosos i intocables del país i a la qual ningú sembla poder-se acostar sense morir. La crítica ha dit...«Tots cauen rendits (qui l'agafa no la solta) davant la força i la intensitat d'una història que no desmereix al millor noir de Pierre Lemaitre, comparteix elements amb Sandrone Dazieri i té com a protagonista a una (sí, és una dona) detectiu de les quals fan època (i sèries)».Inés Martín Rodrigo, ABC «Elena Blanco és dels millors personatges femenins protagonistes que he vist en molt de temps i el Madrid que es mostra, llista de carrers i violent, dona molta força».Paco Cabezas, director de la sèrie La núvia gitana «Una originalitat que ens sotmet i ens fa desitjar més, molt més, quan, horroritzats, ens adonem que estem ja en l'última pàgina».Jordi Llobregat, director de València Negra «No deixa indiferent a ningú, [...] no dona respir ni un segon».Nereida Domínguez, La Veu de Cadis «La novel·la negra o muta o s'entotsola. Carmen Mola, l'escriptora mutant».Carlos Zanón «Des de la primera pàgina, Carmen Mola [...] demostra tenir una veu pròpia, i això, en el gènere negre i fora d'ell, ja és molt, potser la meitat de tot. O més».Lorenzo Silva «Una estructura sòlida i un argument portat com un clàssic policial però que al temps trenca diversos convencionalismes».Juan Carlos Galindo, El País «Amb capítols curts, un dosatge de la intriga, i un estil eficaç que contribueixen a una absorbent lectura. [...] La inspectora Elena Blanco i els seus companys de la Brigada d'Anàlisi de Casos, s'han fet ja un buit en primera línia dels investigadors que, en el seu costat femení, van tenir com a precursora a Petra Delicat».Luisa Martínez, L'Imparcial «A (gairebé) ningú li importa un ardit qui s'amagui després d'aquest pseudònim; l'única cosa que de veritat compta és que continuï publicant novel·les».Manuel Rodríguez Rivero, Babelia «Carmen Mola té un relat que m'encanta, no pots deixar de llegir. Me la vaig acabar en tres o quatre dies».Imanol Arruti, La Dupla «Addictiva i emocionant.»Elena Méndez, La Veu de Galícia
Els salaris de la ira: L’empobriment de molts amenaça la democràcia de tots
by Miquel Puig RaposoL'estancament dels salaris d'ençà de la dècada dels anys vuitanta. A partir d'una anàlisi exhaustiva dels postulats del liberalisme econòmic i d'un recorregut històric farcit d'exemples il·lustratius, coneixerem les causes de l'estancament dels salaris d'ençà dels anys vuitanta. La desindustrialització, el comerç internacional i la immigració són els tres eixos que articulen la descompensació i que fan emergir la figura, única i potent, del rendista o propietari com a aglutinador de la riquesa. L'autor proposa la intervenció de l'Estat com a garant del benestar i del progrés i com l'única via que li queda, a la democràcia, per plantar cara als autoritarismes i a les manifestacions ultraliberals i totalitàries que han tret el nas els darrers anys.