- Table View
- List View
Espanya no es toca: Les cartes de l'Estat al descobert
by Ferran Casas Joan RusiñolUna exhaustiva i rigorosa investigació periodística que posa les cartes de l'Estat sobre la taula. Una lectura imprescindible per saber qui ha decidit que Espanya no es toca. La Constitució del 1978 sorgida de la Transició va assentar els pilars d'un règim que sembla inamovible. Ni l'independentisme ni la irrupció de partits com Podem n'han fet trontollar els fonaments sinó que, fins i tot, han estat l'excusa per alimentar la reacció. Per què?El bipartidisme, el poder judicial i els grans grups de comunicació, entre d'altres, són els guardians d'una torre que, quan la veuen amenaçada, també defensen des de les clavegueres. Al capdamunt de tot hi ha una monarquia que, malgrat els escàndols, sembla intocable. A partir de les fonts i de l'anàlisi política dels fets més rellevants dels últims anys, Ferran Casas i Joan Rusiñol fan una radiografia descarnada dels poders fàctics de l'Estat. I en parlen amb alguns dels seus protagonistes: José Luis Rodríguez Zapatero, Esperanza Aguirre, Juan Luis Cebrián, Gonzalo Boye, entre d'altres.
Als marges: Converses sobre el plaer de llegir i d'escriure
by Elena FerranteLa «cambra pròpia» d'Elena Ferrante: les lliçons de literatura de l'autora que més intriga suscita entre els lectors de tot el món, amb més de vint milions de lectors. Elena Ferrante dibuixa un recorregut històric i personal sobre la inspiració i sobre la crida que va sentir des de ben menuda per esdevenir una escriptora. Així, de mica en mica, ens enumera les figures clau de la seva formació literària i alhora va afinant els seus consells sobre la creació dels personatges i de la trama. Des de Shakespeare fins a Gertrude Stein, passant per les obres de Diderot, Jane Austen o Virginia Woolf, fins a la culminació amb Dante i Beatriu, la Ferrante relliga les seves lectures amb l'obra i la biografia pròpies i per primera vegada les comparteix amb el lector des d'una nova intimitat. «Quan escric, ni tan sols jo sé qui soc».Gazzetta del Sud
Crònica fabulosa de la Mamà Asya i la seva descendència
by Francesc Bellart BergésDes de la mort d'una noia escanyada a la platja, una maledicció terrible cau sobre el Poblenou. Quin monstre pot haver comès un crim tan cruel? En ple segle XIX, la formidable i misteriosa Mamà Asya obre les portes del seu luxós prostíbul al Poblenou i atrau clients de tota la ciutat però ignora que acaba de posar la primera pedra d'un llinatge familiar que serà perseguit per una maledicció terrible fins als nostres dies. Tot comença quan la bellíssima prostituta Kàtia Soloviov, criada al bordell per la imponent i despòtica madame, apareix morta a la platja amb una expressió d'horror a la mirada i la marca d'una corda al voltant del coll. Qui és el monstre que pot haver comès un crim tan cruel? Poc abans de celebrar-se el seu funeral, els veïns descobreixen que el cadàver de la jove no mostra cap senyal de descomposició i surten meravellats al carrer a predicar el miracle. Mentre el mossèn demana consell a l'arquebisbe de Barcelona, el cos de la Kàtia és dipositat a l'altar de l'església de Sant Bernat Calbó, on, sense pansir-se, rep a diari les visites de devots de tot el país. Fins que una nit d'hivern del 1885 en Serafí Carcosa, un pertorbat obsessionat amb aquesta pobra noia, entra d'amagat a l'església per jeure finalment al seu costat... Amb un extraordinari pols narratiu i una intriga trepidant, la Crònica fabulosa de Mamà Asya i la seva descendència ens endinsa en un univers màgic i dibuixa, al llarg de cinc generacions estrambòtiques i tragicòmiques, un retrat del Poblenou evocador d'un món fascinador sepultat sota una ciutat que no deixa de créixer. Aquesta novel·la n'és la porta d'entrada. Només cal obrir les seves pàgines i començar a llegir.
Les nou vides de la Rose Napolitano
by Donna FreitasUNA HISTÒRIA PROVOCADORA I SINCERA SOBRE LA MATERNITAT UNA DONA UNA DECISIÓ NOU VIDES POSSIBLES La Rose Napolitano mai no ha volgut ser mare. De fet, quan va començar a sortir amb en Luke van deixar clar que mai no tindrien fills. Però ara ell en vol tenir, la societat la pressiona a ella i el seu matrimoni comença a trontollar. Ser o no ser mare? Aquesta pregunta obre nou camins. Nou vides en què la Rose descobreix en cadascuna una versió diferent d'ella mateixa. Donna Freitas mostra l'efecte papallona d'una decisió. Amb una estructura original, aquesta enlluernadora novel·la recorre tots els camins i totes les tries que donen forma a una vida. Cada moment, cada oportunitat, cada pas que fem defineix qui som o qui podríem ser. La crítica ha dit: «Una enginyosa novel·la sobre l'amor, la pèrdua, la identitat i el compromís».Woman's Day «Fascinant i original. No us l'heu de perdre».Publishers Weekly «Addictiva. Literatura de la bonaper evadir-se. Molt entretinguda i estimulant».Kirkus Reviews «La novel·la de Freitas està estructurada com un prisma, refracta la vida de la protagonista en diferents direccions per plantejar preguntes sobre la maternitat i la identitat femenina».The New York Times
Poni
by R.J. PalacioLa nova novel·la de l'autora de Wonder ens recorda que l'amistat de veritat és la millor companya de viatge. En Silas és un nen de dotze anys. Un bon dia, molt entrada la nit, hi apareixen tres genets desconeguts decidits a endur-se'n el pare. En Silas es queda sol i se sent espantat, però quan un poni apareix a la porta de casa, entén què ha de fer. Silas s'embarca en un viatge perillós pel vast paisatge americà que el connectarà amb el passat i amb el futur i amb els misteris insondables del món que l'envolta. R. J. Palacio ens explica una història preciosa i punyent alhora sobre el poder de l'amor i les connexions que ens uneixen a través de la distància i del temps.
El monstre de Santa Helena
by Albert Sánchez Piñol¿Què s'esdevindria si reuníssim en una mateixa habitació l'Amor, la Cultura i el Poder? Mai un home ha estat reclòs en una presó més segura, més llunyana i més inexpugnable que Napoleó Bonaparte després de ser derrotat a Waterloo. Tothom sap què li va passar: que el món, fart de les seves ambicions infinites i les destrosses inacabables, va decidir tractar-lo com el que era… Un geni del mal. I la llàntia on el van tancar es deia Santa Helena: un illot de roca a milers de quilòmetres de la costa més propera, infestat de rates i vigilat per l'armada britànica. La primavera del 1819, François-René de Chateaubriand i la seva amant, Delphine Sabran, s'embarquen rumb a aquesta illa perduda al bell mig de l'oceà. El gran escriptor del segle i la marquesa de Custine volen posar a prova el seu amor superant dos grans obstacles: una gran distància i un gran adversari, com han fet les parelles més cèlebres de la història, des deMarc Antoni i Cleòpatra a Romeu i Julieta. Després de mesos de navegació, ¿a quin adversari més temible que Napoleó es poden enfrontar aquests fills de l'aristocràcia francesa? Però en la seva trobada amb l'emperador que va conquerir tot Europa, el militar a qui respectaven fins i tot els seus enemics, l'home davant del qual es rendien les dones..., Chateaubriand i Delphine descobriran amb horror que els monstres poden tenir molts rostres.
Nosaltres, els sense nom
by Joan Garcia Oliver Xavier DíezDe pistoler a ministre de la República: les memòries de García Oliver, un retrat viu de l'anarquisme a Catalunya De la seva infantesa en una família reusenca extremament pobre als anys de pistoler a la Barcelona revolucionària de la guerra entre la patronal i l'anarcosindicalisme, de combatent antifeixista al front d'Aragó a ministre de Justícia de la República, Joan Garcia Oliver (Reus, 1902 - Guadalajara, Mèxic,1980) va tenir una vida de pel·lícula, tot i que avui sigui un home oblidat o, més precisament, bandejat de la memòria oficial. A diferència de Salvador Seguí, Federica Montseny o d'altres figures de l'anarquisme català, cap carrer, escola o biblioteca du a el seu nom. Només el recorda una discreta placa a prop del lloc on va néixer, potser perquè, com afirma Xavier Diez en el pròleg a aquesta edició de les mítiques memòries de l'anarquista, "un cop mort continua sent tan polèmic com quan era viu". Garcia Oliver, efectivament, mai no va ser una figura còmoda. Ni quan es va convertir en un dels líders naturals del moviment llibertari, ni quan, després de la mort de Franco es va especular sobre el seu retorn. Nosaltres, els sense nom són unes memòries fascinants, tant per la trajectòria humana del seu protagonista com per la intensitat política i revolucionària del seu temps, i són alhora una lectura imprescindible per comprendre un moment de la nostra història que no ha estat mai prou ben explicat, ja sigui a causa de la seva complexitat, o pels prejudicis de la societat catalana a l'hora d'abordar un passat incòmode i polèmic.
La diagonal Alekhin
by Arthur LarrueLa increïble vida de l'Alexandre Alekhine, conegut com «el sàdic dels escacs», «més immoral que Richard Wagner i Jack l'Esbudellador», consagrat pel tsar, perseguit per Stalin i esbirro de Goebbels. «Un gran llibre, entre el thriller iniciàtic i la reconstrucció històrica [...]. Diabòlic Alekhin, malèvol Larrue. Una novel·la que no t'has de perdre!»Gilles Pudlowski, Service Littéraire «Compto el nombre d’imperis que he vist com s’ensorraven al llarg de la meva vida. Hi ha hagut l’imperi tsarista, l’imperi austrohongarès, l’imperi otomà i l’imperi nazi. Hi queda el meu, l’imperi de les seixanta-quatre caselles». A l'edat de quaranta-set anys, el campió del món d'escacs Alexandre Aleksàndrovitx Alekhine, rus de naixement i nacionalitzat francès, fa partides de la mateixa manera que fa anar la seva vida: de victòria en victòria i de continent a continent. Som a setembre del 1939 quan embarca des de Buenos Aires cap a Europa, amb la seva dona i el gerro de porcellana del qual no se separa des del moment que el tsar Nicolau II li va lliurar com a trofeu. Alekhine no té més preocupació que continuar negant la revenja a què sospira des de fa dotze anys el seu etern rival, el cubà Capablanca. Però quan arriba a París l'espera una carta que el crida a files i el Reich, per la seva banda, l'insta a sumar-se a la seva causa creant una escola d'escacs per a les generacions futures alemanyes. En un moment en què tot encara es pot resoldre en el tauler, el geni dels escacs pren una decisió que el convertirà en ostatge dels nous amos d'Europa i en col·laborador de Hans Frank i Joseph Goebbels. De mica en mica, les peces de la seva jugada mestra —la seva esposa Grace i Spielmann, Rubinstein, Przepiórka: els grans mestres jueus perseguits, que havien estat els millors rivals— aniran caient l'una rere l'altra. La crítica n'ha dit: «Una novel·la apassionant. [...] Una ploma brillant de vegades afuada com una fulla d’afaitar».Europe Échecs «Hàbil narrador, Arthur Larrue va canviant de ritme i de registre al llarg dels capítols, i manté el suspens durant tota aquesta implacable crònica d'una mort anunciada. Impressionant, La diagonal Alekhin és un nou èxit d'aquest escriptor únic que seria una llàstima perdre-se'l.»Alexandre Fillon, Les Échos «Una barreja entre un thriller subtil i una novel·la històrica.»Lisa Vignoli, Marie Claire «Esglaiadora.»Le Parisien
Els salaris de la ira: L’empobriment de molts amenaça la democràcia de tots
by Miquel Puig RaposoL'estancament dels salaris d'ençà de la dècada dels anys vuitanta. A partir d'una anàlisi exhaustiva dels postulats del liberalisme econòmic i d'un recorregut històric farcit d'exemples il·lustratius, coneixerem les causes de l'estancament dels salaris d'ençà dels anys vuitanta. La desindustrialització, el comerç internacional i la immigració són els tres eixos que articulen la descompensació i que fan emergir la figura, única i potent, del rendista o propietari com a aglutinador de la riquesa. L'autor proposa la intervenció de l'Estat com a garant del benestar i del progrés i com l'única via que li queda, a la democràcia, per plantar cara als autoritarismes i a les manifestacions ultraliberals i totalitàries que han tret el nas els darrers anys.
Les mares (La núvia gitana #Volumen 4)
by Carmen MolaNO ES POT ANAR MÉS LLUNY El nou lliurament de la sèrie que va canviar la novel·la negra espanyola conquistant a la crítica i a més de mig milió de lectors. La inspectora Elena Blanco travessa el dipòsit de la Grua Municipal Migdia II de Madrid fins a arribar a una vella furgoneta que expel·leix una olor putrefacta. Dins està el cadàver d'un home lligat a una cadira, amb una costura deforme que ascendeix del pubis a l'abdomen. Els primers resultats de l'autòpsia aclareixen que a aquest toxicòman reincident li van arrencar alguns òrgans i li van col·locar en el ventre un fetus de gairebé set mesos. Les anàlisis d'ADN revelen que es tracta del seu fill biològic. Al cap de pocs dies, la Brigada d'Anàlisi de Casos es desplaça a la zona portuària de la Corunya, on el cos d'un assessor fiscal de seixanta-quatre anys ha estat assassinat amb el mateix modus operandi. Quina relació existeix entre les dues víctimes? I on estan les mares dels nadons? S'obre així la recerca del nou i pertorbador cas de la BAC. Mentre la relació entre Elena i Zárate es fa cada vegada més complicada pels turments d'ell sobre la mort de Chesca i l'obsessió d'ella per adoptar a la Nena, tots els indicis els acostaran a una misteriosa organització els fils de la qual manegen els poderosos i intocables del país i a la qual ningú sembla poder-se acostar sense morir. La crítica ha dit...«Tots cauen rendits (qui l'agafa no la solta) davant la força i la intensitat d'una història que no desmereix al millor noir de Pierre Lemaitre, comparteix elements amb Sandrone Dazieri i té com a protagonista a una (sí, és una dona) detectiu de les quals fan època (i sèries)».Inés Martín Rodrigo, ABC «Elena Blanco és dels millors personatges femenins protagonistes que he vist en molt de temps i el Madrid que es mostra, llista de carrers i violent, dona molta força».Paco Cabezas, director de la sèrie La núvia gitana «Una originalitat que ens sotmet i ens fa desitjar més, molt més, quan, horroritzats, ens adonem que estem ja en l'última pàgina».Jordi Llobregat, director de València Negra «No deixa indiferent a ningú, [...] no dona respir ni un segon».Nereida Domínguez, La Veu de Cadis «La novel·la negra o muta o s'entotsola. Carmen Mola, l'escriptora mutant».Carlos Zanón «Des de la primera pàgina, Carmen Mola [...] demostra tenir una veu pròpia, i això, en el gènere negre i fora d'ell, ja és molt, potser la meitat de tot. O més».Lorenzo Silva «Una estructura sòlida i un argument portat com un clàssic policial però que al temps trenca diversos convencionalismes».Juan Carlos Galindo, El País «Amb capítols curts, un dosatge de la intriga, i un estil eficaç que contribueixen a una absorbent lectura. [...] La inspectora Elena Blanco i els seus companys de la Brigada d'Anàlisi de Casos, s'han fet ja un buit en primera línia dels investigadors que, en el seu costat femení, van tenir com a precursora a Petra Delicat».Luisa Martínez, L'Imparcial «A (gairebé) ningú li importa un ardit qui s'amagui després d'aquest pseudònim; l'única cosa que de veritat compta és que continuï publicant novel·les».Manuel Rodríguez Rivero, Babelia «Carmen Mola té un relat que m'encanta, no pots deixar de llegir. Me la vaig acabar en tres o quatre dies».Imanol Arruti, La Dupla «Addictiva i emocionant.»Elena Méndez, La Veu de Galícia
La felicitat del llop
by Paolo CognettiDesprés de l'èxit mundial de Les vuit muntanyes, l'autor dels Alps italians torna als escenaris de sempre amb una nova novel·la en què l'amor, la naturalesa i l'amistat es barregen. Quan arriba la tardor, Faust decideix deixar enrere un matrimoni frustrat i la vida descontrolada del darrers anys a Milà per instal·lar-se indefinidament a la zona on havia passat els estius d'infantesa, Fontana Freda, un lloc envoltat de muntanyes imponents, ideal per començar de zero. Allà intenta trobar una nova veu per a la seva escriptuta, i entretant treballa de cuiner al restaurant de la Babette i trava amistat amb uns quants dels habitants del lloc: un guarda forestal retirat amb una flaca pels afers humans i una jove cambrera que hi està de pas. La tardor dona pas a l'hivern, les pastures i els grangers s'abalteixen sota la neu i els llops hi tornen de nou per recórrer les profunditats de les valls en copanyia del vent. Després de Les vuit muntanyes, la prosa cristal·lina i pausada de Paolo Cognetti ens porta una novel·la purificant que té la capacitat de fer més grans els pulmons i d'ampliar l'horitzó. La felicitat del llop evoca el poder de la natura, de l'alta muntanya, amb els cims, els boscos, els refugis i els animals que l'habiten, per apregonar, com si res, en la llibertat i en els somnis. La crítica n'ha dit:«El silenci de la natura contra la lletjor del món.»Juan Carlos Galindo, El País «Paolo Cognetti és un escriptor de debò, sap el que vol i el que fa.»Internazionale De Les vuit muntanyes es va dir:«Una bona amistat és un refugi».Ara «Amb l'empenta d'un clàssic, un meteorit vingut d'un altre temps.»La Repubblica «Una joia. Excavant en el silenci, fa que la paternitat i l'amistat masculina siguin alhora obertes i salvatges.»La Stampa «Una ploma sòbria i elegant i precisa. Traça un deixant literari que provoca les ganes de continuar.»La Vie «Una obra mestra. No sorprèn que se l'esmenti al costat d'Ernest Hemingway, Jack London i Mark Twain.»Die Zeit
El gat que estimava els llibres
by Sosuke NatsukawaUn homenatge a les llibreries, als llibres i a tots els qui en gaudeixen Una lectura per recrear-se i per assaborir-la amb un bon te japonès Una de les novel·les japoneses traduïdes a més llengües dels darrers anys Best seller del Times al Regne Unit El llibre preferit de les llibreries independents dels Estats Units L'epopeia de Rintaro, el jove hereu d'una entranyable llibreria de vell, i de Tora, un gat tigrat savi i enginyós, s'ha convertit en un fulgurant èxit internacional. La seva missió emocionant consisteix ni més ni menys que a salvar els llibres que estan en perill i difondre així l'amor per aquests objectes, bells i inigualables, que són part imprescindible de la nostra vida. Del sempre fascinant Japó ens arriba aquesta bella història, carregada de saviesa, de màgia i de passió per la lectura, que ja ha conquerit els lectors de tot el món. «Una faula màgica sobre l'immens poder de la lectura.» Corriere di Bologna «Cada vegada més gent compra llibres en línia i els llegeix en un eReader (o escolta audiollibres mentre fa altres tasques), El gat que estimava els llibres dona als lectors l'oportunitat de veure reflectida la seva relació amb la paraula impresa. Aquesta commovedora i original novel·la ens convida a recordar que meravellós que és arraulir-se amb un llibre i assaborir el plaer sensorial de passar les pàgines quan ens submergim en una bona història.» Japan Times
L'últim traginer: A peu pel Pallars i la Vall d'Aran
by Josep Maria EspinàsEspinàs converteix l'experiència de la caminada en una crònica viva en la qual el lector s'aventura amb l'escriptor per camins desconeguts del Pallars i la Vall d'Aran. L'últim traginer ens transporta a un temps en què el Pallars i la Vall Aran no tenien estacions d'esquí, els guàrdies civils anaven amb bicicleta i la centraleta de telèfons de Salardú la feia funcionar, manualment, una noia en un racó de menjador d'una antiga fonda. El lector s'aventura amb l'escriptor pels camins i les valls d'aquestes contrades, en una crònica que reviu un món rural perdut i nostàlgic de mitjan anys cinquanta. Josep M. Espinàs, a través d'aquesta crònica del 1956, reviu uns fets, uns personatges i un paisatge que avui ja formen part del passat, però que l'autor manté vius per sempre amb el seu testimoni de narració viva.
Viatge a la frontera de la llengua: A peu per la Llitera
by Josep Maria EspinàsOn és exactament la Llitera? Com s'hi viu? Quin català es parla en aquesta comarca de l'Aragó? La passió per caminar i descobrir ha dut a Josep M. Espinàs, aquesta vegada, a una terra plena d'interrogants per a molta gent. On és exactament la Llitera? Quin català es parla en aquesta comarca de l'Aragó? La passió per caminar i descobrir va dur Josep M. Espinàs a una terra de pas plena d'interrogants per a molta gent. El 1990, caminant per la Llitera amb sol i amb tempestes, amb totes les sorpreses d'un viatge com aquest, Espinàs converteix l'experiència d'anar a peu en una narració viva, en una crònica que es llegeix com si el lector també s'aventurés amb l'escriptor per camins desconeguts. "Tota la Llitera a peu?, això no ho ha fet mai ningú!", li van dir els lliterans. Viatge a la frontera de la llengua és una obra excepcional en la literatura de viatges de Josep M. Espinàs, tant per l'escenari com pels fets que s'hi narren. Amb aquest llibre, l'autor aporta un testimoni directe i apassionat dels pobles de la comarca.
A la taula dels altres: A peu pel Priorat
by Josep Maria EspinàsEspinàs comparteix l'experiència de caminar per un Priorat en temps de verema, amb costums i personatges que avui semblen inventats. El 1957 Josep M. Espinàs va conèixer un Priorat del qual, amb l'excepció del vi, se'n tenien molt poques notícies, en una època en què encara es traginava el raïm en rucs i s'anava a buscar l'aigua a la font amb àmfores. En el llibre A la taula dels altres, l'escriptor camina per aquesta comarca durant la verema i passeja per uns pobles on un foraster és una raresa. Espinàs esmorza i conversa amb la gent que troba a les vinyes i coneix una sèrie de personatges curiosos que, a través de la mirada de l'escriptor, hi apareixen molt ben retratats. El que era una crònica de viatge, fidel a la realitat, ara s'ha convertit en una narració que reviu un món que forma part del nostre passat.
Edició especial (estoig amb M'explico | La lluita a l'exili)
by Carles Puigdemont Xevi XirgoEl fenomen editorial de l'any. Més de 50.000 exemplars venuts. Aquest estoig conté els dos volums escrits pel 130è President de la Generalitat amb Xevi Xirgo, M'EXPLICO (2016-2017) i LA LLUITA A L'EXILI (2018-2019) M’explico (2016-2017) «El més senzill i còmode hauria estat no fer aquest llibre. Durant força temps he sospesat l'oportunitat de desar-lo en un calaix la clau del qual la tinguessin generacions futures. Si n'he resolt la publicació és perquè he cregut que el seu contingut podria ser útil no només per entendre millor el passat i el present sinó, molt especialment, per preparar-nos pel futur. Que sigui útil i positiu no vol dir, tanmateix, que estigui lliure d'algunes agrors que tots hauríem volgut estalviar-nos: no és un relat blanc, ni conformista, ni mancat d'autocrítica. Es un relat fet a paraula viva, com una narració quasi en directe. »Finalment, aquestes pàgines que llegireu -si teniu la bondat de fer-ho- demanen una mica d'indulgència i generositat, perquè malgrat l'honestedat i el sacrifici inqüestionable de tots plegats, en alguns dels passatges d'aquesta història no quedem bé. Jo tampoc, és clar.» Carles Puigdemont _________________ La lluita a l’exili (2018-2019) «Sento que he de protegir urgentment el que hem fet. En defensa pròpia i de tots els que creiem en el procés. Em sembla que el relat està ple de clarobscurs. No és un tractat de política, ni d'història, ni un monument a segons quines creences. És un llibre vital, com ho ha estat aquest període per a moltes persones. Molta, moltíssima gent, hem viscut, i vivim, un projecte vital. I com que és una obra vital, té punts molt alts, d'èxit, i també punts baixos. Un relat fet a paraula viva, a vegades descarnada i punyent, a vegades prudent. Com la vida.» Carles Puigdemont
Molts i ningú: Embastat de memòries i altres històries
by Clara PonsatíParla Clara: «Mentre ens hi deixem la pell continuarem sent catalans». «Qui, exiliant-se de la seva pàtria, ha fugit també d'ell mateix?», es preguntava Horaci. A Molts i ningú, Clara Ponsatí, lluny de fugir, es mira a ella mateixa i ens mira a nosaltres a la cara, i, amb la fermesa i la sinceritat que la caracteritzen, ens parla sense embuts. Aquest embastat de memòries i altres històries es pot llegir com una autobiografia: és la crònica d'una trajectòria vital i acadèmica molt rica i d'un compromís polític al llarg dels anys, i també el relat de primera mà d'un moment decisiu de la història recent -des del Primer d'Octubre fins al combat europeu dels exiliats- que convida a una reflexió de futur. Amb una evocació vivaç dels seus records familiars, l'autora converteix la narració del seu present, del seu passat i del de la seva família -començant pels besavis- en un autoretrat personal i col·lectiu, i ret un homenatge a la manera d'entendre, construir i viure aquest país de diverses generacions a través de la feina, la política, l'escola, la cultura i la llengua. «Si quan nosaltres tornem a casa Catalunya no és independent, haurem tornat, però no serem lliures. No som a l'exili pel que vam fer o pel que diuen que vam fer. Som a l'exili perquè som catalans i som independentistes. Mentre hi hagi independentistes, hi haurà repressió, exili i presó. Ha passat sempre. Per això és una enganyifa contraposar el diàleg a la independència. La història de Catalunya no es repeteix per casualitat. Es repeteix perquè no som lliures. No serveix de res ajornar la independència. No serveix de res cercar el nostre lloc a l'Estat espanyol. A l'Estat espanyol no hi tindrem mai lloc si no deixem de ser catalans. Ho han viscut els nostres avis, els nostres pares i ara ho estem vivint nosaltres. I ho viuran els nostres fills i els nostres nets si nosaltres ara defallim», escriu Clara Ponsatí en aquestes memòries.
El pantà maleït: Les morts de Susqueda
by Tura SolerL'assassinat el 2017 d'una parella de joves al pantà de Susqueda continua sense resoldre, amb l'únic sospitós en llibertat i amb molts interrogants oberts El doble crim de Susqueda continua essent un misteri. No s'ha trobat l'arma homicida, es desconeix el mòbil del crim i no està clar on va ser exactament l'escena dels assassinats. Un pescador del pantà va ser arrestat i empresonat pel jutjat però va ser alliberat després de 303 dies perquè els indicis que l'incriminaven eren massa febles. El sospitós està en llibertat i els interrogants perduren: on era el cotxe de les víctimes abans que algú el llencés al fons del pantà? Com va arribar el seu caiac a l'altre costat de pantà? D'on venien els trets que van sentir alguns testimonis? On han anat a parar els mòbils de les dues víctimes? Qui més hi havia aquell dia al pantà? El cas té com a rerefons Susqueda, un pantà maleït i envoltat de misteri on han confluït successos, accidents, tragèdies i crims al llarg del temps.
Una dolça venjança
by Jonas JonassonUna història rocambolesca que destapa la cara més corrupta i salvatge del món de l'art, escrita per l'autor de L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra Una divertidíssima trama d'embolics que barreja de manera sorprenent la realitat de les tribus massais, l'obra de la pintora Irma Stern, la figura d'Adolf Hitler, el paper de l'art i, sobretot, la set de venjança d'un jove que no té res a perdre. En Victor Alderheim, un noi ambiciós i sense escrúpols, es casa amb la filla d'un multimilionari galerista. Quan l'home mor, el jove enganya la seva dona i aconsegueix apropiar-se del negoci i veure satisfetes, per fi, les seves ànsies de diners i poder. Però l'aparició en escena d'un fill bastard posa en perill els seus plans, i no està disposat a permetre-ho.
Crims: Llum a la foscor
by Carles PortaCarles Porta relata deu històries reals, deu crims estremidors. La «crònica negra» és un gènere que té els elements bàsics per fer una bona escudella: grans personatges i una trama potent. Cal, però, treballar-ne bé els ingredients, i aquest és el secret que ha permès Carles Porta convertir CRIMS en uns relats que captiven centenars de milers d'espectadors, oients i lectors pel seu rigor, respecte i ritme narratiu. Llum a la foscor conté deu històries reals, deu crims estremidors triats pel seu impacte social, pel perfil dels acusats, per la complexitat de la investigació o per la sorprenent resolució del cas. Són històries que furguen en la part fosca de la nostra societat i ens descobreixen una part de nosaltres i del món que ens envolta que no podem ignorar; unes històries que Carles Porta il·lumina per revelar-ne tots els angles, per tal que puguem extraure'n les nostres conclusions més enllà de les investigacions i les sentències. «Posem llum a la foscor...».
La nena (La núvia gitana #Volumen 3)
by Carmen MolaSENSE LÍMITS Torna Carmen Mola, l'últim fenomen de la novel·la negra espanyola (250.000 lectors) i la seva autora més audaç i enigmàtica amb una entrega encara més revulsiva, violenta i sorprenent. «Ningú torna indemne de l'infern.» És la nit del cap d'any xinès, comença l'any del porc. La Chesca, al capdavant de la Brigada d'Anàlisi de Casos des de fa un any, ha quedat amb l'Ángel Zárate, però a l'últim moment aquest no s'hi presenta. Tot i així, ella surt a divertir-se, coneix un home i passa la nit amb ell. L'endemà al matí, tres individus se li planten al voltant del llit i una olor repulsiva de porc impregna el dormitori. Després d'un dia sencer sense tenir notícies de la seva companya, els membres de la BAC comencen a buscar-la. Compten per a la recerca amb una ajuda inestimable: la de l'Elena Blanco, que va deixar la policia després del daltabaixque va suposar el cas de la Xarxa Porpra, però és incapaç de donar l'esquena a una amiga, encara que la gelosia pot jugar-li una mala passada. Molt aviat la brigada anirà entrellucant l'horror, físic i moral, del qual la Chesca no és l'única víctima. «A cada cas perdem un tros d'ànima», diu l'Elena al Zárate. A mesura que avancem en la lectura, fins i tot nosaltres podríem sentir el mateix. La crítica ha dit:«Tots cauen rendits (qui l'agafa no la deixa anar) davant la força i la intensitat d'una història que no desmereix el millor noir de Pierre Lemaitre, comparteix elements amb Sandrone Dazieri i té com a protagonista una (sí, és una dona) detectiva d'aquelles que fan època (i sèries).»Inés Martín Rodrigo, ABC «L'Elena Ferrante espanyola? Carmen Mola irromp amb força en el panorama de la novel·la negra.»Juan Carlos Galindo, El País «Qui és Carmen Mola? Potser importa? Les seves novel·les atrapen amb una originalitat que ens sotmet i ens fa desitjar més, molt més, quan, horroritzats, ens adonem que estem ja en l'última pàgina.»Jordi Llobregat, director de València Negra «La novel·la negra o muta o s'estanca. Carmen Mola, l'escriptora mutant. El pitjor d'ella, que no la pots convidar a un festival.»Carlos Zanón, director de BCNegra «Sigui qui sigui, Mola s'ha superat a si mateix/a.»M. Rodríguez Rivero, «Babelia» (El País) «Des de la primera pàgina, Carmen Mola, sigui qui sigui, demostra tenir una veu pròpia, i això, en el gènere negre i fora d'aquest, ja és molt, potser la meitat de tot. O més.»Lorenzo Silva, director de Getafe Negre «On estava amagada aquesta narradora?»Ángel Del Carrer, director de Gijón Negro
La xarxa porpra (La núvia gitana #Volumen 2)
by Carmen MolaMÉS EXTREMA ENCARA Torna Carmen Mola: l'últim fenomen de la novel.la negra espanyola i l'autora més audaç i enigmàtica. «L'Elena Ferrante espanyola? Carmen Mola irromp amb força en el panorama de la novel·la negra.»Juan Carlos Galindo, El País Un dia tòrrid d'estiu la inspectora Elena Blanco, al capdavant de la Brigada d'Anàlisi de Casos, entra a casa d'una família de classe mitjana i arriba fins a l'habitació del fill adolescent. A la pantalla del seu ordinador es confirma el que temien: el noi està veient en directe com dos encaputxats torturen una jove. Impotent, presencia el sàdic espectacle fins a la mort de la víctima. Quantes dones deuen haver caigut en mans de la Xarxa Porpra abans que ella? La BAC ha estat investigant durant mesos aquesta organització que trafica amb vídeos de violència extrema a la Deep Web.I, al llarg de tot aquest temps, l'Elena ha mantingut en secret, fins i tot per al seu company, el sotsinspector Zárate, el seu temor més gran: que la desaparició del seu fill, quan era tan sols un nen, pugui estar relacionada amb aquesta trama macabra. On és el Lucas? Qui és ara? I quins són els límits que ella està disposada a transgredir? Ressenyes:«Tots cauen rendits (qui l'agafa no la deixa anar) davant la força i la intensitat d'una història que no desmereix el millor noir de Pierre Lemaitre, comparteix elements amb Sandrone Dazieri i té com a protagonista una (sí, és una dona) detectiu d'aquelles que fan època (i sèries).»Inés Martín Rodrigo, ABC «Em té enganxada. Novel·la negra en estat pur, i la seva protagonista, la inspectora Elena Blanco, fa que tinguis envers ella sentiments contradictoris. [...] Intriga, mort, violència... tot narrat de manera increïble. És un thriller de primera!»Alicia Gil, Woman «Mola torna a escriure una novel·la que no pots deixar reposar gaire temps, t'atrapa des del primer capítol; [...] aquest segon lliurament no decep. Un thriller molt negre.»Dolors Altarriba, El 9 nou «El que crida més l'atenció pel que fa a l'elusiva Carmen Mola és que a (gairebé) ningú li importa gens ni mica qui s'amaga darrere d'aquest pseudònim; l'única cosa que de veritat compta és que continuï publicant novel·les. [...] Ara la senyora (o no) Mola torna amb La xarxa porpra, un altre thriller negríssim que [...] guanya en intriga, reflexió i proximitat emocional. [...] Sigui qui sigui, Mola s'ha superat a si mateix/a.»Manuel Rodríguez Rivero, El País (Babelia) «Prepara't per patir.»Elena Méndez, La Voz de Galicia
La núvia gitana (La núvia gitana #Volumen 1)
by Carmen MolaLa novel·la policíaca més revulsiva de la literatura espanyola. «Poderosa, original i addictiva. Una nova veu amb un increïble potencial, que recorda Dolores Redondo, Pierre Lemaitre i Lucca D'Andrea.»SANDER KNOL, editor de Xanders (Països Baixos) Susana Macaya, una jove gitana educada com a paia, desapareix després del seu comiat de soltera. Troben el seu cadàver dos dies després: la víctima ha estat brutalment torturada seguint un ritual insòlit i atroç. La seva germana Lara va patir una sort idèntica set anys enrere, a la vigília de les seves noces, però l'assassí compleix condemna a la presó: algú ha imitat els seus terribles mètodes o hi ha un innocent empresonat? La inspectora Elena Blanco, una policia veterana, amant del karaoke, dels cotxes de col·leccionista, de les relacions sexuals en totterrenys i de la grappa -en la qual intenta ofegar el seu dolorós passat-, haurà d'aixecar els vels un a un per descobrir qui ha pogut venjar-se amb tanta crueltat de totes dues núvies gitanes. En el camí, s'enfrontarà als seus pitjors fantasmes. Ressenyes:«La novel·la negra o muta o s'estanca. Carmen Mola és l'escriptora mutant. El pitjor d'ella: que no la pots convidar a un Festival.»Carlos Zanón «Qui és Carmen Mola? Que importa, potser? Les seves novel·les atrapen amb una originalitat que ens sotmet i ens fa desitjar més, molt més, quan, horroritzats, ens adonem que ens trobem ja a l'última pàgina.»Jordi Llobregat, director del Festival Valencia Negra «Des de la primera pàgina, Carmen Mola, sigui qui sigui, demostra tenir una veu pròpia, i això, dins i fora del gènere negre, ja és molt, potser la meitat de tot. O més.»Lorenzo Silva «L'Elena Ferrante espanyola? [...] Una estructura sòlida i un argument portat com un clàssic policial però que al mateix temps trenca diversos convencionalismes.»Juan Carlos Galindo, El País «Tots cauen rendits (perquè qui l'agafa ja no para) davant la força i la intensitat d'una història que no desmereix el millor noir de Pierre Lemaitre, comparteix elements amb Sandrone Dazieri i té com a protagonista una (sí, és una dona) detectiu d'aquelles que fan època (i sèries).»Inés Martín, ABC «Crua, arriscada, actual: Mola se surt dels esquemes establerts.»Gorka Rojo, Zenda Libros Els editors estrangers han dit:«Absorbent. Dels thrillers més fascinants i més ben escrits que s'hagin vist a Espanya en els últims anys.»Britta Claus, editora de Penguin Verlag (Alemanya) «Un debut impressionant. La vaig devorar de la primera a l'última pàgina.»Siren Maroy, editora de Gyldendal Norsk Forlag (Noruega)
La farmacèutica: 492 dies segrestada
by Carles PortaCarles Porta reconstrueix el periple que va viure la farmacèutica d'Olot. Un relat rigorós que mostra fins a quin punt pot arribar la crueltat humana. "El 20 de novembre de 1992 va ser segrestada Maria Àngels Feliu Bassols, farmacèutica d'Olot. Aquella dona, mare de tres fills, va passar setze mesos sota terra, enterrada viva en un forat de la mida d'un armari. Va compartir captiveri amb aranyes, formigues, rates, serps i humitat." Així comença la història real però increïble d'un dels casos més impactants de la crònica negra del nostre país: la investigació del segrest de la farmacèutica, que es va transformar en un drama humà, va estar plena d'errors policials i judicials, i tampoc no hi van faltar diversos exemples vergonyosos de periodisme escombraria. Per si no fos prou, els segrestadors de la Maria Àngels eren uns ineptes absoluts. L'única cosa que van aconseguir va ser eternitzar el suplici d'una dona que, miraculosament, va sobreviure a unes circumstàncies infrahumanes. La seva fortalesa psíquica i la seva determinació la converteixen en una heroïna. Després de revisar a fons la informació generada pel cas, Carles Porta ha reconstruït la història de dalt a baix en un sol fil narratiu que, com sempre, combina magistralment la vivacitat, el drama i la ironia, fent evident la grandesa i, alhora, la misèria humana. Carles Porta aconsegueix, com en tots els seus llibres, que llegeixis àvidament, amb l'ànima en suspens i alhora et fa riure de tanta ineptitud dels uns i dels altres. Sens dubte, amb aquesta crònica, Porta es consagra com el mestre del periodisme narratiu.
Un bon cel: El zelador d'Olot i la banalitat de la mort
by Toni SolerEl zelador d'Olot i la banalitat de la mort. Un relat amb el transfons del significat del pas del temps, la vellesa i la vida digna. La tardor del 2010, la ciutat d'Olot es va commocionar en conèixer la detenció de Joan Vila Dilmé, un zelador que havia propiciat la mort d'onze persones grans a la residència geriàtrica de La Caritat. A través de la reconstrucció dels fets i d'un acurat retrat de l'assassí, l'autor fa una aproximació a la seva pròpia visió de la vellesa, del concepte de vida digna, i de la trista banalitat que sovint acompanya els crims més abjectes. Toni Soler té el gran do de l'eficàcia narrativa. És substantiu, i en poques ratlles sap mostrar l'ànima de tots els personatges que entrecreuen aquesta història, també la seva, lligada a la Garrotxa, "el lloc -afirma- on més fàcilment connecto amb la idea del pas del temps". Amb la precisió que només tenen els que dominen l'eina narrativa sense trampes, Toni Soler ha construït un relat molt personal que va molt més enllà de la crònica negra.